El Consell de Ministres ha aprovat dos nous reials decrets llei en matèria d'habitatge després de decaure al Congrés dels Diputats el paquet normatiu anterior. Ambdues normes introdueixen mesures de calat per a compradors vulnerables i arrendataris, però convé tenir clar l'escenari legal: encara no són d'aplicació pràctica immediata i la seva continuïtat definitiva dependrà d'una votació parlamentària extraordinària en un termini màxim de 30 dies.
Quines mesures recullen els dos nous reials decrets llei
Encara que la redacció literal definitiva es fixarà amb la publicació al BOE, el Govern ha articulat aquest nou paquet al voltant de tres eixos fonamentals que reprenen i ajusten les propostes prèvies:
- Línia d'avals i préstecs públics per a primer habitatge: Es projecta una dotació de 10.000 milions d'euros destinada a facilitar l'accés a la compra. El pla inclou préstecs sense interessos de fins a 50.000 euros per cobrir l'entrada i les despeses inicials associades a la compravenda d'habitatge habitual, dirigits principalment a joves i famílies amb rendes mitjanes i baixes.
- Pròrroga extraordinària de contractes de lloguer: Es contemplen mecanismes per blindar la continuïtat dels arrendaments vigents, evitant extincions automàtiques de contractes en zones amb alta tensió de preus.
- Reforç de la protecció davant desnonaments: Es perllonga la suspensió dels procediments de desnonament i llançaments per a llars en situació de vulnerabilitat social i econòmica contrastada sense alternativa habitacional.
Exemple pràctic: com repercuteix el préstec de 50.000 euros en una compravenda
La barrera de l'estalvi previ continua sent el principal obstacle per adquirir una propietat. El juliol de 2026, segons l'Estadística d'Hipoteques de l'INE, l'import mitjà concedit per a préstecs hipotecaris sobre habitatge va assolir un rècord de 180.785 euros, amb un tipus d'interès mitjà inicial del 3,01 %.
Imaginem un cas il·lustratiu per entendre l'alleujament potencial de la mesura aprovada:
- Preu de compravenda: 220.000 euros per a un habitatge tipus en un mercat mitjà.
- Finançament bancari habitual (80 %): El banc concedeix 176.000 euros d'hipoteca.
- Estalvi inicial necessari: 44.000 euros (el 20 % no finançat) més aproximadament 22.000 euros en impostos (ITP o IVA) i despeses registrals i notarials. Un total d'uns 66.000 euros de liquiditat prèvia.
- Impacte del préstec sense interessos: Si el comprador accedeix als 50.000 euros d'ajuda oficial a tipus zero, l'estalvi personal propi que ha d'aportar de partida descendeix de 66.000 euros a 16.000 euros, transformant una operació inviable en una compra formalitzable.
El paper de la Diputació Permanent: què passa amb la tramitació
La tramitació d'aquests dos decrets llei és atípica a causa de la conjuntura institucional. En trobar-se dissoltes les Corts Generals per la convocatòria de comicis, el Ple del Congrés no pot reunir-se per al debat de convalidació.
La Constitució Espanyola estableix que, durant els períodes de dissolució de les Cambres, assumeix les competències la Diputació Permanent. Aquest òrgan reduït disposa d'un termini improrrogable de 30 dies des de la promulgació per sotmetre els textos a votació:
- Publicació al BOE: El decret llei entra en vigor en la data que el mateix text determini (habitualment l'endemà de la seva publicació).
- Vigència provisional: Durant el termini de fins a 30 dies, les disposicions tenen força de llei i són vinculants.
- Votació definitiva: Si la Diputació Permanent vota a favor, el decret queda convalidat de forma permanent. Si no reuneix la majoria requerida, queda derogat immediatament.
El mercat immobiliari on aterren els decrets
Aquest moviment normatiu es produeix en un escenari de fort encariment patrimonial i tipus d'interès consolidats. Segons l'Índex de Preus d'Habitatge (IPV) de l'INE, en el segon trimestre de 2026 l'habitatge lliure va registrar un increment interanual del 12,2 %, amb la segona mà pujant un 12,9 % interanual i l'habitatge nou un 7,4 %.
Al mateix temps, el finançament manté nivells exigents per a les llars: el Banc d'Espanya va situar l'euríbor a 12 mesos en el 3,247 % el setembre de 2026, encadenant tres mesos consecutius a l'alça. Aquesta conjunció de preus a l'alça i tipus superiors al 3 % explica la urgència de dotar de liquiditat als compradors joves i amortir els venciments de contractes d'arrendament.
Com han d'actuar propietaris, compradors i inquilins
Davant la incertesa que genera una normativa pendent de ratificació, convé actuar amb prudència tècnica i evitar decisions precipitades:
- Compradors: No signis un contracte d'arres supediting la compra exclusivament a rebre el préstec sense interessos de 50.000 euros fins que no s'hagin publicat al BOE les bases reguladores, entitats col·laboradores i condicions d'accés. Introdueix sempre una clàusula resolutòria lligada a l'obtenció efectiva del finançament.
- Propietaris amb contractes a vèncer: Revisa el redactat exacte de les pròrrogues al BOE abans de comunicar la no renovació d'un lloguer. Actuar sense contrastar la vigència de la norma pot derivar en nul·litat del requeriment.
- Inquilins: Si el teu contracte venç en les pròximes setmanes i la teva situació s'emmarca en els supòsits de vulnerabilitat, consulta la publicació oficial per verificar si pots sol·licitar l'extensió legal de forma fefaent.
En matèries d'alta sensibilitat contractual i financera, convé contrastar la situació de cada immoble amb un professional immobiliari o assessor jurídic col·legiat abans de rubricar nous compromisos.
Preguntes freqüents
No. Fins que els decrets no es publiquin al BOE i les administracions o entitats bancàries adscrites obrin les convocatòries i plataformes de sol·licitud, no és possible tramitar els préstecs ni els avals.
